SENSACIONS D’ITÀLIA

Josep Pla

Em sembla que vaig arribar per primera vegada a Itàlia a darrers d’hivern de l’any 1921. Hi vaig ésser enviat per un diari de Barcelona per seguir la intensa, apassionant lluita política i social que s’hi originà a conseqüència de la insatisfacció produïda pels tractats que seguiren la primera guerra mundial. En aquest primer període el camp de les meves exploracions fou la Itàlia del nord, l’alta Itàlia, on, pel fet de contenir gairebé tota la industrialització de la península, la lluita a què al·ludia presentava aspectes d’una impressionant violència i d’una confusió pràcticament indescriptible.

Trobant-se la península en ple caos, hi fou convocada, a Gènova, la conferència del mateix nom —conferència importantíssima a la qual acudiren, per primera vegada després dels sensacionals trasbalsos de la guerra, representants de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i Alemanya. Vaig ésser, llavors, un dels periodistes adscrits a la conferència i vaig passar a Gènova una llarga temporada. De Gènova, en conservo tres records inoblidables: la meva amistat amb R.; les llargues, inesgotables converses diürnes i nocturnes amb Josep Carner, que llavors era vicecònsol del Consolat General d’Espanya a Gènova; la partida de pòquer al Cercle de la premsa amb Gaziel, Álvarez del Vayo i Miró i Folguera, en la qual vaig perdre tota la moneda de què podia disposar en aquell moment. El meu pòquer d’asos quedà abatut per una magnífica escala reial de Gaziel. El fet és intranscendent, però em fou de molta utilitat, perquè quedar-se molt jove a l’estranger —vull dir en un país en què no tenia cap crèdit— sense diners, sense cap cèntim, dóna un cert moviment a l’esperit.

Imatges: © Alexey Kondakov

 


Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi