SI SAPS QUE ETS UN RIU

Jordi Graupera

Que no et pots banyar dues vegades al mateix riu és una de les sentències més populars de la història de la filosofia, i no només perquè és de les primeres. La va escriure Heràclit fa vint-i-sis segles. És una endevinalla d’esfinx: per resoldre-la has de recordar que l’aigua que et toca el cos en el primer bany mai no serà l’aigua que et toca el cos en el segon bany. Però la frase funciona perquè, un cop resolta, genera una incomoditat. Que, fet i fet, un riu és aigua que baixa seguida i res més. I que, per tant, banyar-se dos cops en un mateix riu és, per força, banyar-se en aigües diferents. Si no, seria un estany o un llac o una bassa. Si el riu fos l’aigua que hi baixa i prou, el problema seria l’invers: no pots banyar-t’hi mai un sol cop, perquè cada gota d’aigua —cada àtom— seria un bany. O no pots banyar-t’hi mai del tot, perquè mai no t’hi podries quedar prou per ser banyat per tota l’aigua ni recuperar la que ja hi ha baixat des de l’inici del riu. Et dius que el nom d’un riu assenyala només la llera per on baixen les aigües i que és ben possible banyar-se en la mateixa llera molts cops mentre hi continuï baixant aigua, encara que canviï al llarg dels segles. El riu és i no és el riu —és on acaba aquest garbuix.

 

Imatges: © Lucía Mosteyrín / S AM Schweizerisches Architekturmuseum

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a EL MÓN D'AHIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos a la teva llibreria.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hi