Entre la història, la literatura i el periodisme hi ha una intersecció difícil de delimitar, i encara més difícil de batejar. Però tots sabem que és un espai real, carregat de talent narratiu, de curiositat pel passat. Un àmbit creatiu que té la voluntat de posar cares i veus a un material que és massa humà, massa proper a tots nosaltres, per conformar-se amb la freda etiqueta de ciència social.

Aquest és un espai que, a més, té cada cop més adeptes. Nosaltres formem part d’aquest grup creixent de devots d’un gènere que, a falta d’una etiqueta millor, hem anomenat història d’autor. Aquesta publicació no té com a objectiu principal divulgar, analitzar o descobrir: està pensada per gaudir del doble plaer de llegir i d’emmirallar-se en el passat. Com que l’escriptor que millor ha encarnat aquesta doble vocació és Stefan Zweig, l’hem homenatjat a la nostra capçalera, que reviu el títol de les seves cèlebres memòries: El món d’ahir.

El nostre objectiu és posar les nostres pàgines a disposició de bons narradors, per tal que escriguin sobre el passat. Alguns d’ells ja hi tenen tirada. D’altres no ho havien fet mai. Però la història no és del tot aliena a ningú. Tothom té algun episodi, alguna època, algun personatge preferit. Alguns autors han narrat el que ja coneixien. D’altres han hagut de capbussar-se en els llibres d’història per documentar-se Tots hi han posat talent, i cadascú el seu segell indiscutible. Han fet història d’autor. El resultat, no cal dir-ho, està a l’altura de les expectatives.

El Món d’Ahir també incorpora alguns textos històrics que són un autèntic monument literari. I hem trobat espai per parlar de mapes, fotografia i iconografia. El conjunt mostra un món d’ahir intens, emotiu, sorprenent, i que de forma constant pica l’ullet al present.

Zweig deia que la història no té temps de ser justa. Espero que trobeu temps per assaborir aquest Món d’Ahir. Després —i per sempre— sigueu justos.